Els neuropsicòlegs tenen a la seva disposició centenars de proves cognitives estandarditzades per al seu ús en la identificació i classificació de la deterioració i el mesurament dels canvis en les hores extres. No obstant això, per interpretar els resultats d'aquests instruments, necessitem normes apropiades per a les poblacions i els pacients individuals que s'avaluen. Per diverses raons, entre elles el fet que els neuropsicòlegs representen només una minoria de l'mercat de productes d'avaluació psicològica, aquestes normes poques vegades són proporcionades pels editors de proves. En aquesta situació, una opció per als psicòlegs de n euro és reclutar i avaluar els grups de control necessaris en la nostra investigació, i utilitzar (¿compartir?) Les dades d'aquests grups per desenvolupar noves normes que satisfacin les necessitats específiques del nostre camp. Les preguntes que s'abordaran a la xerrada actual inclouen: Quins tipus de normes de prova es necessiten per diagnosticar amb precisió el deteriorament cognitiu que pot resultar d'el compromís de l'SNC? Quins límits normatius proporcionaran la millor sensibilitat i especificitat per a les proves individuals i les bateries de proves? En l'avaluació longitudinal, quanta diferència entre les proves és significativa per a indicar una millora o un deteriorament real? Finalment, com es generalitzen les normes elaborades en una població o país a una altra? A l'discutir aquestes preguntes utilitzaré dades de grans mostres d'adults dels EUA i de molts altres països.