La monitorització de la conducta (MC) és una habilitat fonamental que confereix a résser humà un comportament adaptatiu objectiu i una autoffegulació. La MC implica (avaluació continua de les accions i el seu resultat L'evidència convergent de la psicologia i la neurociència suggereix que aquest component avaluatiu es compon d'almenys dos processos dissociables i successius que difereixen en termes de complexitat i connectivitat amb regions cerebrals remotes perb interconnectades. A més, aquest component avaluatiu no està encapsulat, o bé funciona basant-se només en indicacions del motor. En lloc d'aixó, es veu fàcilment influenciada per factors afectius o demandes motivacionals. En aquesta presentació, primer presentaré el component avaluador de MC, els seus dos processos subjacents i les seves corresponents bases cerebrals. A continuació, revisaré breument els estudis recents que mostren influèndes sistemàtiques de refecte negatiu o positiu en la MC. La naturalesa i la direcao d'aquestes influéncies suggereixen que refecte proporciona una important font d'informadó que s'utilitza o explora activament els sistemes cerebrals de la MC per assignar valors especfrics a les accions d'una manera flexible i contextual. Acabaré per esbrinar algunes implicacions i futures direccions de recerca per a restudi de la MC en Neuropsicologia.