En les dues últimes dècades, els biomarcadors (de neuroimatge) han estat objecte d'una intensa recerca en el camp de les malalties neurodegeneratives, i especialment la malaltia d'Alzheimer. El seu interès és doble: poden utilitzar-se per comprendre millor la patofisiologia de la malaltia (per determinar els fonaments neuronals dels dèficits cognitius, avaluar la propagació de les lesions cerebrals i els seus modificadors, etc.) però també en un context més clínic. De fet, les recomanacions recents dels principals grups internacionals advoquen per l'ús d'aquests biomarcadors per al diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer, incloses les etapes de demència i predemencia. En aquesta presentació em centraré en els biomarcadors de neuroimatge més documentats: atròfia cerebral (determinada mitjançant ressonància magnètica), alteració de el metabolisme de la glucosa i (deposició de 3 amiloides, tots dos avaluats amb PET). La presentació donarà una visió general dels estudis recents realitzats en adults majors cognitivament normals: Quina és la prevalença d'aquests biomarcadors anormals en individus sans? Estan associats amb factors (demogràfics, genètics i d'estil de vida)? Com es relacionen aquests biomarcadors anormals amb la cognició, les queixes cognitives autoinformades o el pronòstic? Des d'una perspectiva més fonamental, com poden aquests biomarcadors ajudar-nos a captar els mecanismes de la malaltia d'Alzheimer en la seva etapa més primerenca?