Investigacions recents suggereixen que els canvis neuroplàstics i neuroinflamatoris poden representar el mode d'acció de la teràpia electroconvulsiva (ECT). Els enfocaments multimodals de neuroimatge (per exemple, la combinació d'informació estructural i metabòlica) poden ajudar a aclarir aquest problema. En aquest sentit, vam avaluar els canvis longitudinals de (i) volums de matèria grisa regional (GM) i (ii) concentracions de metabòlits als hipocamps durant tot un curs agut de ECT bitemporal, així com (iii) determinar l'associació entre canvis d'imatge i millora clínica. Es van avaluar 12 pacients amb depressió resistent al tractament (TRD) en quatre punts de temps (pre-tractament, després de la primera sessió ECT, després de la novena sessió ECT i 15 dies després de la conclusió de l'ECT) i 10 participants sans en dos punts, 5 setmanes a part. Els pacients amb TRD mostraron el lòbul temporal medial bilateral (MTL) í el volum perpendicular del córtex cingular anterior. L'augment del volum de MTL esquerre es va associar amb (i) una disminució de la concentració d'hipocamp N-acetilpartat, (ii) augment de la concentració d'hipocamp Glutamat + Glutamina i (iii) millora clínica significativa. Els resultats observats són, en part, compatibles amb els canvis neuroplàstics i neuroinflamatoris induïts per ECT. Es postula que aquests fenòmens poden estar relacionats entre si, per tant, la reconciliació de la neuroplasticitat i les hipòtesis neuroinflamatòries de l'acció ECT.