El trastom per deficiència d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns més comuns del neurodesenvolupament. El diagnóstic actual es fonamenta en la preséncia de símptomes detectats mitjançant l'anamnesi, (exploració, les entrevistes amb pares i professors i les escales d'avaluació de conductes observades. A més, s'han de reahUar exploracions mediques i psicopatológiques per excloure altres causes dels símptomes. Donada la importància d'una identificació adequada dels casos es suggereix la necessitat de millorar els métodes de diagnóstic afegint proves objectives. Recentment trobem una relació entre la vergóncia ocular i el nivell d'atenció en adults i nens. Mostrem que els estímuls visuals modulen de vergóncia degut a la seva capacitat per capturar fatenció Es presenten els resultats d'un estudi de validació on es comparen els resultats de vergóncia ocular efectuats de forma cega a un grup de nens sans amb un grup de nens amb TDAH i un grup de nens amb altres trastoms d'atenció o aprenentatge i mitjançant algorismes basats en "Machine learning" s'obté un grau de discriminació del 96% entre sans i TDAH i entre aquests i el grup de nens amb altres problemes d'atenció o aprenentatge ós del 85%. En conclusió, (avaluació de la vergóncia ocular pot constituir una eina vàlida i objectiva d'ajuda al diagnóstic clinic del TDAH.