El trastorn bipolar és un trastorn de l'estat d’ànim caracteritzat per la presencia d'episodis de mania i depressió juntament amb períodes de remissió clínica o eutímia. El desenvolupament de modernes tècniques de neuroimatge ha fet possible l’ús de mètodes no invasius per estudiar les alteracions cerebrals estructurals i funcionals subjacents. No obstant, encara queden qüestions per resoldre. Una d'elles seria fins a quin punt els canvis observats durant els episodis de mania i de pressió es mantenen en eutímia, i per tant, poden ser considerats marcadors de tret del trastorn, així com investigar si aquests marcadors poden reflectir vulnerabilitat genètica i/o si es relacionen amb símptomes també persistents del trastorn com és el deteriorament cognitiu.
Durant els últims deu anys, des de la unitat d'investigació FIOMAG-Germanes Hospitalàries s'han dut a terme nombrosos estudis per tractar de resoldre aquestes qüestions encara pendents. En aquest sentit, els resultats d'aquesta tesi van trobar que, durant la realització d'un paradigma de memòria de treball, els pacients amb mania i depressió mostraven una hipoactivació a l'escor9a parietal superior i prefrontal dorsolateral. A més, també es observar alteracions en la desactivació de l'escor9a frontal medial, el qual es interpretar com una clara evidencia de ser un marcador de tret, jaque la afectació era present de forma similar tant en els episodis aguts com d'eutímia. Aquesta regió forma part de l'anomenada xarxa neuronal per defecte (DMN, per les sigles en angles), una sèrie de regions que s'activen deforma conjunta durant tasques de repòs i es desactiven conjuntament durant la realització d'un ampli ventall de tasques que requereixen demandes atencionals externes. Aquesta alteració de la OMN es observar igualment, tot i que de forma menys marcada, en els germans sans deis pacients amb trastorn bipolar, indicant així la possible base genetica d'aquesta alteració. No obstant, quan es van estudiar mostres de pacients en eutímia amb o sense deteriorament cognitiu associat, la disfunció en la desactivació de l'escor9a medial frontal no semblava ser responsable del deteriorament cognitiu present, que en canvi si que es relacionar amb una activació reduïda en l'escorça prefrontal dorsolateral dreta. En  conclusió, aquests resultats evidencien la implicació de la OMN  en el trastorn  bipolar, tot i que la naturalesa d'aquesta  disfunció i la relació amb la simptomatologia d'aquest trastorn roman encara desconeguda.