Ponent: Susanna Esteba del Servei Especialitzat en Salut Mental i Discapacitat intel·lectual (SESM-DI) del Parc Hospitalari Martí i Julià. Institut Assistència Sanitària (IAS), Girona.
Moderadora: Maria José Ciudad de l’Hospital Municipal de Badalona.
La incoporació del DSM-V, ha suposat un canvi molt important en la definició de la discapacitat intel.lectual (DI), sent necessari realitzar avaluacions neuropsicològiques (especialment en funcions executives i aprenentatge) pel seu diagnòstic.
Breu resum: L’avaluació cognitiva de persones amb DI és complexa atesa la presència de diversos factors; des d’algun aparentment controlable (com l’aquiescència) a altres que dificulten l’exploració com poden ser els dèficits sensorials o motrius severs, la manca de llenguatge oral o les alteracions conductuals.
S’hi suma una elevada comorbilitat amb problemes de salut mental amb manfestacions – que en funció del nivell de DI, solen ser diferents a la població general- i la pleiotropia amb altres trastorns del neurodesenvolupament.
L’avanç en el concepte de la “Neuropsicologia de la DI” va lligat entre altres, a les noves tecnologies de búsqueda en el genoma que permeten un diagnòstic etiològic de la DI i que ens ajuden a entendre no només els perfils cognitius sino també els conductuals i les comorbiltiats associades.
Com es tenen en compte tots aquests factors a l’hora de realitzar una valoració neuropsicològica? Existeixen instruments d’avaluació que ens permetin cobrir tot l’espectre de la DI?
D’altra banda, respecte al tema de la intervenció, el model de la DI no segueix els paràmetres definits en la rehabilitació del dany cerebral adquirit, pel que és un camp totalment verge mancat d’investigació.
