L'avaluació neuropsicològica ha passat d'un enfocament centrat en observar els processos i els comportaments dels pacients amb deteriorament neuropsicològic a un enfocament psicomètric que en ocasions ha tingut el risc de deixar de banda tot el que Luria, des de la URSS, i després Kaplan des dels EUA han pogut ensenyar-nos sobre processos, observació del pacient, i complementarietat de la informació quantitativa i qualitativa.

Els tests computeritzats han facilitat la recollida de dades de forma més precisa i la realitat virtual ha donat més realisme i validesa ecològica a tot el procés d'avaluació neuropsicològica, però encara amb excessiva atenció a les puntuacions obtingudes, i amb la por absurda i infundada que la tecnologia no serveixi al clínic sinó que el substitueixi. Podem imaginar com seria tornar a la feina de Luria amb les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i la realitat virtual?