Durant la formació de la memòria, l’experiència uneix la representació del context d’un esdeveniment on es porta a terme amb l’emoció que l’acompanya. Els models actuals d’aprenentatge i memòria postulen que durant el record, la reactivació de les representacions sensorials tenen accés als centres motors i de producció hormonal del cervell.

Al laboratori de Tonegawa, vam demostrar que les neurones del gir dentat (DG) de l’hipocamp que regulen els gens c-fos durant la formació d’una memòria contextual de por, més endavant poden impulsar la resposta de por apropiada. Al 2013, es va demostrar que la reactivació artificial d’un conjunt neuronal del DG codifica un context neutral, mentre que els ratolins van experimentar la por, i això podria donar un nou sentit a aquest context. Aquest circuit i la tecnologia estàn limitats a records relacionats amb el temor o també s'afecten per records lligats a les emocions positives? On és la sortida neuronal associada amb la DG? I, finalment, es pot canviar artificialment aquesta associació?

Mitjançant l’aplicació d’un enfocament multidisciplinari que inclou la immunohistoquímica, la optogenètica i nous paradigmes de comportament, presentaré una sèrie d’estudis dirigits a la plasticitat dels circuits que formen associacions de por i de recompensa. Durant la presentació, introduiré les dades més recents sobre aquests estudis i presentaré com les tecnologies de dissecció d'aquest circuit s’estan aplicant en la indústria per desenvolupar millors teràpies.