Pensar en l’Albert Costa és, d’entrada, pensar en un gran referent del bilingüisme, i en un investigador que sabia compaginar el màxim rigor científic amb la divulgació més planera, dinàmica i il·luminadora.

Dotat d’una gran oratòria, sabia captar immediatament l’atenció i l’interès del públic. No només es feia escoltar, sinó que aconseguia, amb els seus tocs d’humor, aixecar fàcilment el somriure del públic. Bona prova d’això són les seves ponències a la Societat Catalana de Neuropsicologia, que seran recordades per molt de temps. Aquest vessant divulgatiu d’Albert Costa també ens ha quedat, alhora, per escrit.

El seu llibre El cerebro bilingüe: La neurociència del lenguaje, publicat fa dos anys, és i serà una molt bon font de referència per tot aquell que vulgui atansar-se i aprofundir en aquest camp. D’altra banda, tampoc es pot passar per alt la seva implicació i dedicació per estretir els ponts entre la clínica i la recerca cognitiva.

L’Albert Costa insistia en la importància d’aprendre a detectar els casos clínics interessants d’alteració del llenguatge perquè la investigació cognitiva pogués seguir avançant. Per tot plegat, doncs, no podem fer més que recordar-lo amb molta admiració i estima.Montserrat Juncadella, ex-secretària de la Societat Catalana de Neuropsicologia.

La Societat Catalana de Neuropsicologia s’uneix al dolor de la seva família i manifesta el més sincer condol.