Els models d’aprenentatge postulen que les decisions poden ser no només basades en estímuls sensorials sinó també en la història prèvia d'opcions, recompenses i estímuls. Aquests pretextos poden ser beneficiosos quan la informació sensorial és feble o ambigua i durant l'aprenentatge, però, eventualment, ha de desaparèixer si l'objectiu és assolir un alt rendiment de tasques. Aquí us informem que els animals altament qualificats que són experts en determinades tasques de presa de decisions perceptives no poden evitar els prejudicis, tot i que aquests prejudicis perjudiquen el seu rendiment. També vam descobrir que hi ha dos tipus de prejudicis, que es produeixen a gran escala i un altre que passa a una escala de temps molt ràpid. A més. s'ha trobat que ambdós tipus de biaixos es codificaven conjuntament a l'escorça prefrontal del mico. Finalment, presentem un nou marc de modelització basat en la idea que la integració i selecció d'opcions han de ser essencialment seqüencials, explicant en part el present de biaixos en la presa de decisions diàries.